Casa de nines, 20 anys després
de Lucas Hnath
Què passaria si la Nora, el personatge més conegut de Henrik Ibsen, reaparegués a la mateixa casa que havia deixat enrere vint anys abans? Emma Vilarasau i Ramon Madaula ens ho expliquen de la mà d'un autor nord - americà d'èxit. Segur que encara recordeu el final de Casa de nines , una de les creacions més conegudes d'Ibsen. Un drama prefeminista ambientat a Noruega en el qual la Nora, la seva protagonista, no acceptava representar el paper assignat a les dones del seu temps i ser tractada com una pertinença més, una nina en mans del seu marit.
Ella era l'encarregada de tancar l'obra en sortir per la porta principal del domicili familiar per no tornar-hi mai més. Dins, quedaven un marit - el banquer Torvald Helmer - i uns fills que, des d'aquell moment, serien aliens a la nova vida que emprenia la Nora. Però, i si vint anys més tard, aquesta dona valenta i inconformista tornés a picar a la mateixa porta? Aquest és el punt de partida de A doll's house, part 2 de Lucas Hnath, un dramaturg de Florida instal·lat a Nova York que s'ha convertit en un del s autors més representats del seu país i que ha vist el seu text convertit en un dels grans èxits de Broadway. En aquest text, Hnath converteix la porta a la qual truca la Nora al principi de la funció en un personatge més. En traspassar-la per tal de demanar al seu marit que signi els papers del divorci, la protagonista es veurà obligada a defensar les seves eleccions davant dels habitants de la casa i a assumir les conseqüències que els seus actes van tenir en la vida dels qui havien estat els seus familiars directes.
FITXA ARTÍSTICA
Autor: Lucas Hnath
Traducció: Helena Tornero
Direcció: Sílvia Munt
Repartiment: Emma Vilarasau, Ramon Madaula, Isabel Rocatti, Júlia Truyol
Escenografia: Enric Planas
Vestuari: Mercè Paloma
Disseny d’il·luminació: David Bofarull
Espai sonor: Jordi Bonet
Ajudant de direcció: Daniela Freixas
Una coproducció del Grec 2019 Festival de Barcelona i el Teatre Romea
Durada: 1 hora i 50 minuts
